Un any més la copa del món torna a Andorra, l'any passat per equips i aquest 2009 individual. Com sempre a Andorra gran desplegament de mitjans i de voluntaris per organitzar una cursa on els elements ho van posar tant difícil com van poder.
Dissabte 7 de febrer.
Arribem pels pèls al breafing, no hi cap ni una agulla i fa una calor que asfixia, recollim els dorsals i "ràdio macuto" sobre l'itinerari. La meteo marca vent a primera hora i que s'anirà aclarint, queda clar que el recorregut original no es podrà fer, el risc d'allaus està molt alt, fins i tot, i coneixent al personal, l'organització recomana que no es vagi a dormir amb les furgos a Arcalís pel risc d'allaus...glups!
Un plat de pasta i una pizza, a dormir i demà al matí ja en parlarem.
Diumenge 8 de febrer.
Al matí neva dèbilment a Andorra la Vella, on hem dormit, esmorzar i cap a Arcalís a veure com està el pati. A Sorteny ja hi ha cua de cotxes a la carretera perquè només ens deixen passar en grups de 50 cotxes. Això fa que la sortida es retrassi una hora entre que arriben tots els corredors, breafing i control d'Arva i xip.
El recorregut serà per dins de les pistes fent bucles, amb 5 pujades i baixades i 1500m de desnivell. Sota un fort vent i ja morts de fred d'esperar la sortida engeguem a un ritme infernal i de seguida veig que avui no serà un gran dia, la manxa no funciona i em vaig quedant enrera, em ratllo una mica però qui no abandona ningú si no passa res més greu...Intentant retallar a la baixada em salta una talonera i em foto la gran nata, el que faltava perquè el "rallasso" fos ja majúscul, ara l'objectiu era tan sols entrar entre els 100 primers. A en Pere que havia sortit com un cohet feia estona que no li veia ni l'estela i en aquestes m'atrapa en Saül i em dóna ànims (merci tiu!). Renego i tusso, i així van passant els canvis i les pujades fins arribar a la meta. Allà ja hi ha en Pere que quasi ja ha paït el dinar(Va fer el 62è amb 1h37m).Aal final el 92è (1h48m), he assolit "l'objectiu" de quedar entre els 100 primers, je je. Ja hi haurà dies millors...
I també felicitar a la Glòria per la lliço de valentia que ens va donar a tots, després de caure i gairebé partir-se el llavi, amb el nas sangrant va continuar en cursa fins que va haver de plegar perquè les pells no li enganxaven quan només li faltava completar la meitat de l'última pujada. Enhorabona, ànims i endavant!!!
Agraïr també la feina dels voluntaris i controls que van aguantar estoicament les ràfegues de vent durant més de dues hores, a les persones que van pujar a animar tot i les condicions meteorològiques adverses. I particularment també a la Gemma que es va calçar els esquis per animar-nos a la meitat del recorregut.
Un bon dinar per agafar forces i sorteig de material...2 entrades a Caldea i una motxilla Salomon! yujuuuuuuu
0 comentaris:
Publicar un comentario en la entrada