Amb la Pierra al sac!

La setmana passada, del 12 al 15 de març es va disputar als Alps francesos (Beaufortain) la prova més mítica del calendari mundial d'esqui de muntanya....la PIERRA MENTA. Quatre etapes i gairebé 10.000 metres de desnivell.

Dimecres 11 de març

Després de sortir 2 hores tard esperant l'home del carbono enfilem autopista amunt cap a Areches, per suposat arribem quan el breafing ja s'ha acabat, just a temps perquè ens donin el dorsal, xip i ens diguin on anem a dormir...cap a Le Chornais falta gent!! Allí ja hi havia la resta dels catalans, sopar i comentar una mica com seria la primera etapa. La gent està molt forta i amb ganes que comenci el show!!

Dijous 12 de març

A les 5 del matí de peus a terra, mig adormits encara baixem a esmorzar alguina cosa abans de posar-nos el "traje" de feina, uff quins nervis gairebé no tinc gana per menjar res, tinc moltes ganes que donin la sortida i només preocupar-me de respirar. La hora i els nervis fan que la gent no xerri massa.

És la nostra primera Pierra i se'ns nota la pinta de novatos, a mesura que passin els dies ja n'anirem aprenent. Avui ens esperen els primers 2350 metres de desnivel.

Sortida puntual a les 7 del matí, la penya surt a fondo...eiiiiiii que la cursa dura quatre dies!!!! res, a fotre-li! Sense haver-ho parlat ens agrupem 3 equips catalans a la segona pujada (Frexi-Gerard, Garrets-Axel i Pierre-Ru) mantenim un bon ritme i estem ben situats, però després de la pujada vé la baixada, i la segona la recordarem sempre...el dynastar Pierra Menta es va trencar per la meitat!!!!! no m'ho podia creure, la Pierra havia durat una hora...quina ràbia i impotència...no pot ser, no pot ser!!! Ens creuem la mirada amb en Pere...no ens diem res. Sempre havíem pensat que si havíem d'abandonar seria perquè ens lesionessim però perquè es petés un esqui????? és que era nou!!!

Hem de continuar en cursa com sigui! anem baixant, jo amb l'esqui trencat i en Pere em va esperant. Com que l'esqui encara s'aguanta per la sola i el canto posem la pell i amb una mica de cinta americana lliguem la sonda com una fèrula així queda una mica rígid i puc fer voltes maria. El següent descens amb la sonda i la pell posada és un espectacle, tinc els quadríceps que treuen foc i encara queden dues pujades més...això serà llarg, penso!

Per sort ens trobem a un vasc que ens salvarà la Pierra, s'ofereix per deixar-nos un esqui i continuar (en teoria això ens pot penalitzar, però ens importa 2 pitus, el que volem és continuar en cursa...en aquell moment ja ens havia adelantat tothom!!). Ens deixa l'esqui i bota, és 2 talles més petita i apreta que dóna gust, estic tant fos que ja no m'importa, me la calço i a continuar. Una estona més tard el dolor és insoportable, el peu ja no el noto i la punxada de dolor m'arriba al genoll, en Pere ha tret la goma i m'estira i els últims 100m ens cambiem la bota...el que vam passar en aquella etapa només ho sabem nosaltres dos. Pere ets un tio collonut!! Arribem al penúltim canvi, nomé s 300m de desnivell, la última pujada!! es senten els crits, les esquetlles i veiem les senyeres...allà hi haurà la Glòria i la Montserrat!!! A les últimes zetes ens emocionem...La Glòria, la Montserrat, l'Anna i el Feliu estan allà, ens animen, la gent crida, ens fa la onada...sabem que només queda una baixada i arribem...hem acabat la etapa, seguim en cursa...Pierramenta aqui estem!!!!!!

Divendres 13 de març

La etapa més llarga, 2800 metres i 33kms de recorregut, una marató de colls, pujades i descensos pel bosc. Avui acuso el cansament d'ahir, a la sortida m'encanto i perdem la posició al entrar al bosc i ens retrasem, es forma un tap i per recuperar comencem a tibar fort, això em passa factura i a mitja etapa hem de treure la goma, en Pere que està més fort que el vinagre, acabarà la etapa amb complex de telearrastre. A l'últim descens ens espera un "regal" de l'organització, una baixada per dins del bosc amb unes banyeres per portar-hi el sabó i la tovallola!!! molt guapa, però quan ja portes gairebé 3000m a les cames, la gràcia se la podrien posar al ...

Tarda de relax, massatge i descobriment d'un bar d'Areches que fan unes crepes de nutella que estan de vici, ens saltem fins i tot el breafing!!!

Dissabte 14 de març

La etapa reina, el dia de "l'espectador", la Grand Mont. Aquest dia s'acumulen unes 3000 persones dalt del cim per animar als corredors al pur estil del Tourmalet del tour de França. Aquest any pel risc d'allaus no s'arribava fins al cim ni es feia la seva clàssica aresta, però entre el coll i l'avantcim la gentada era impressionant. Es fa un passadís per on passen els corredors...és inexplicable, s'ha de viure, embogeixes i la gent embogeix amb els corredors. Com no allà hi havia la Glòria, la Montserrat i la Gemma juntament amb 2997 persones més, estelades, inkurriñes, italians, francesos...no me'n vaig poder estar, em vaig parar i aixecar els braços cridant i el públic cridava amb nosaltres...orgàsmic!!

També repetim l´última baixada del dia abans i tmbé repetim crepe al bar d'areches. Passem d'anar al breafing i resulta que ens van cridar per pujar al podi, ens vanm donar el premi a la combativitat per ser l'equip que més posicions havíem remuntat de l'etapa...i nosaltres foten-nos un crepe...som així de ben parits!! sort que els de la Pobla ens van recollir el premi, merci!!

Diumenge 15 de març

La traca final, avui la etapa més "curta" només 1800m, i la Pierra ja està al sac. Sortim bé i ens coloquem en una bona posició que ja mantindrem durant tota l'etapa, baixada "matojera" per dins el bosc per no perdre el costum i arribada. C'est fini!!!!! ho hem aconseguit! allà hi ha la Glòria, Montserrat i Gemma, que incondicionals han estat al peu del canó els 4 dies, moltes gràcies!!!! ens abracem, fem fotos...La Pierra és la Pierra...una paraula, infinites emocions.