La cara nord de Montserrat crida l'atenció a qualsevol que s'hi acosti per la carretera que baixa de Manresa. Siguin escaladors o no, no deixa indiferent la perspectiva d'aquestes parets que cauen a plom amb una verticalitat imponent.
Molta història continguda en tant poca superfície...noms mítics d'una serralada màgica: Cavall Bernat, Paret de l'Aeri, Patriarques i l'objectiu d'avui, la Paret dels Diables.
La Sànchez és una d'aquelles vies que s'han de fer algun dia o altre. Oberta fa uns 40 anys per en Josep Sànchez i en Cesar Martínez és una de les clàssiques de la paret. Progressar per les seves xemeneies i flanquejar per sota dels impressionants sostres ens donarà una lliçó de saber fer dels aperturistes que 40 anys enrera van encertar amb aquest itinerari.
Si a tota la història, li sumes poder fer l'activitat amb una bona companyia el resultat és un dia completament rodó, dels que es recorden durant temps.
I com que una imatge val més que mil paraules, aquí unes fotos.
1 comentaris:
Sembla que se'ns ha tornat a engrescar a escriure al blog en Ru!
Publicar un comentario en la entrada