Miro enrera i penso el perquè de tot aquests silenci al "blog".
Perquè´s, pors i nous projectes que s'han barrejat de manera que els uns feien ombra als altres, i a vegades, han creat unes boires artificials que m’han fet perdre el rastre del camí.Han estat temps complicats que les persones més properes han viscut també i a les que els dono les gràcies pel seu suport. No hi ha millor analgèsic que una bona conversa!
Us ho recomano.Parlant d'amics...també hi tingut l'oportunitat de conèixer el sentit d'aquesta paraula moltes vegades mal utilitzada. Actualitzar l'agenda de tant en tant també és un bon exercici, perquè quan les coses van vent a favor és molt fàcil posar-se "a roda", però quan tot es torça és quan realment la paraula "amic" pren tot el seu significat i descobreixes qui realment es mereix aquest calificatiu. Gràcies també als que m’heu fet adonar que no val la pena que no ocupeu ni un byte de la memòria del meu telèfon.
Però bé, amb esforç, constància i una bona dosi de “pebrots” la situació ha canviat. Les boires ja són un reducte d’un passat embolicat i tèrbol, per desgràcia encara massa proper, però en vies d’extinció.
Així que, senyores i senyors, amics i amigues, coneguts i saludats...la festa continua!
GRÀCIES A TOTS!!!!
Perquè´s, pors i nous projectes que s'han barrejat de manera que els uns feien ombra als altres, i a vegades, han creat unes boires artificials que m’han fet perdre el rastre del camí.Han estat temps complicats que les persones més properes han viscut també i a les que els dono les gràcies pel seu suport. No hi ha millor analgèsic que una bona conversa!
Us ho recomano.Parlant d'amics...també hi tingut l'oportunitat de conèixer el sentit d'aquesta paraula moltes vegades mal utilitzada. Actualitzar l'agenda de tant en tant també és un bon exercici, perquè quan les coses van vent a favor és molt fàcil posar-se "a roda", però quan tot es torça és quan realment la paraula "amic" pren tot el seu significat i descobreixes qui realment es mereix aquest calificatiu. Gràcies també als que m’heu fet adonar que no val la pena que no ocupeu ni un byte de la memòria del meu telèfon.
Però bé, amb esforç, constància i una bona dosi de “pebrots” la situació ha canviat. Les boires ja són un reducte d’un passat embolicat i tèrbol, per desgràcia encara massa proper, però en vies d’extinció.
Així que, senyores i senyors, amics i amigues, coneguts i saludats...la festa continua!
GRÀCIES A TOTS!!!!
1 comentaris:
Apa nanu!!!!!! que la vida són quatre dies, i tres són pont. Així que a disfruar i que les boires al final sempre s'esvaeixen, exemple clar dissabte a la Mòmia!!!!!!!
Salut!!!!!!!
Publicar un comentario en la entrada