Una volta per Vallter

Feia ja massa dies que la xarxa anava "calenta", i el virus facebook havia anat fent el seu efecte, com un cant de sirena que intenta atreure als mariners. Els ingredients eren el ideals per preparar el millor coctel molotov: promeses d'abundància de neu, un dia festiu i previsió de bon temps.

Pillo el telèfon i whatapp al canto:

- Xavi, tinc una idea. Demà agafa grampons i piolet.

- Ok Ru, la nord del Pic de l'Infern?

Que cabr..., m'havia llegit el pensament.

Ens plantem a Vallter a les 9 del matí. Per la quantitat de cotxes dubtem per un moment si ja havien obert les pistes...però no, tots del mateix gremi, en massa en busca de l'exorcisme que els tregui el dimoni que han dut dins des de la primavera passada.

Com que no hi havia massa ganes de pujar en ramat canviem "l'entrada" i ens enfilem cap al Pic de la Dona, per anar al Pic de l'Infern no vé massa de pas, però unes zetes fantàsticament traçades i l'esperança que la majoria vagin cap al Bastiments ens animen, i la clavem...la decisió, ee!

Dalt la carena que porta al Bastiments estem sols i amb ganes que duri així una bona estona. Ens tirem cap a Bacivers, Coll d'Esquena d'Ase i ja encigalats a punt de caure'ns la llagrimeta veiem com el coll que dóna accés al circ de la cara nord del Pic de l'Infern ens queda una mica més lluny d'on Crist va perdre l'espardenya...però quin matonet que hi ha!!!

El coll però esta ben guardat per una cornisa que ens saluda i ens xiuxiueja: "veniu, veniu, si teniu co...". I com que som molt ben educats, li contestem que moltes gràcies "senyorita" però ja mirarem de passar per una altra banda. Seguint el llom quedem uns 50 metres per sobre del dichós Coll amb ganes ja de veure la canal. Però res, baixem fins al peu i la cosa pinta lletja, una capa dura de neu per sobre de mig metre de neu inestable...minuts de dubte. Amunt, avall, dreta, esquerra. Res, un altre dia serà.

Un cop presa la decisió, aixequem la vista i : "va parir que guapo és això!!!!" i en una desafortunada connexió neuronal decidim de provar de guanyar el cim donant-li la volta. Siiiii, recordo que una pocatraça vam passar per allà i després es pot fer l'aresta!! jua jua jua ara que ho escric se m'escapa el riure!!! perquè em parit una santa baixada per la vall, remuntar el llom per veure primer, que la vall estava a la quinta força i l'aresta ni es veia, de la boira que hi havia. Només els isards havien passat per allà, i com que ni portem banyes, ni tenim quatre potes, fem mitja volta i ara si! fem el cim !!!!

Espectacular!!!!!

I de traca final seguim entre boires una traça que ens duu a una canal de baixada per anar a buscar el camí de Tirapits i Coll de la Marrana, per tancar el cercle. Primer la desgrimpem fins on ens podem calçar els esquis i gaudim d'un descens espectacular amb neu primavera de "luju"!!!!

Gran jornada i millor companyia! per unes vall i colls que mai havia recorregut i que em faran agafar el mapa per saber com es diuen. El plaer de la descoberta, l'assaig-error, menjar un entrepà en un lloc inhòspit, sentir el vent, el fred i pendre decisions. Es pot escriure i llegir molt però notar-ho a la pell no té preu.

Com diuen aquells :"els dies bons, gairebé som invencibles".