Ru Molist

Una volta per Vallter

2011-11-12T10:33:00.000-08:00

Feia ja massa dies que la xarxa anava "calenta", i el virus facebook havia anat fent el seu efecte, com un cant de sirena que intenta atreure als mariners. Els ingredients eren el ideals per preparar el millor coctel molotov: promeses d'abundància de neu, un dia festiu i previsió de bon temps.

Pillo el telèfon i whatapp al canto:

- Xavi, tinc una idea. Demà agafa grampons i piolet.

- Ok Ru, la nord del Pic de l'Infern?

Que cabr..., m'havia llegit el pensament.

Ens plantem a Vallter a les 9 del matí. Per la quantitat de cotxes dubtem per un moment si ja havien obert les pistes...però no, tots del mateix gremi, en massa en busca de l'exorcisme que els tregui el dimoni que han dut dins des de la primavera passada.

Com que no hi havia massa ganes de pujar en ramat canviem "l'entrada" i ens enfilem cap al Pic de la Dona, per anar al Pic de l'Infern no vé massa de pas, però unes zetes fantàsticament traçades i l'esperança que la majoria vagin cap al Bastiments ens animen, i la clavem...la decisió, ee!

Dalt la carena que porta al Bastiments estem sols i amb ganes que duri així una bona estona. Ens tirem cap a Bacivers, Coll d'Esquena d'Ase i ja encigalats a punt de caure'ns la llagrimeta veiem com el coll que dóna accés al circ de la cara nord del Pic de l'Infern ens queda una mica més lluny d'on Crist va perdre l'espardenya...però quin matonet que hi ha!!!

El coll però esta ben guardat per una cornisa que ens saluda i ens xiuxiueja: "veniu, veniu, si teniu co...". I com que som molt ben educats, li contestem que moltes gràcies "senyorita" però ja mirarem de passar per una altra banda. Seguint el llom quedem uns 50 metres per sobre del dichós Coll amb ganes ja de veure la canal. Però res, baixem fins al peu i la cosa pinta lletja, una capa dura de neu per sobre de mig metre de neu inestable...minuts de dubte. Amunt, avall, dreta, esquerra. Res, un altre dia serà.

Un cop presa la decisió, aixequem la vista i : "va parir que guapo és això!!!!" i en una desafortunada connexió neuronal decidim de provar de guanyar el cim donant-li la volta. Siiiii, recordo que una pocatraça vam passar per allà i després es pot fer l'aresta!! jua jua jua ara que ho escric se m'escapa el riure!!! perquè em parit una santa baixada per la vall, remuntar el llom per veure primer, que la vall estava a la quinta força i l'aresta ni es veia, de la boira que hi havia. Només els isards havien passat per allà, i com que ni portem banyes, ni tenim quatre potes, fem mitja volta i ara si! fem el cim !!!!

Espectacular!!!!!

I de traca final seguim entre boires una traça que ens duu a una canal de baixada per anar a buscar el camí de Tirapits i Coll de la Marrana, per tancar el cercle. Primer la desgrimpem fins on ens podem calçar els esquis i gaudim d'un descens espectacular amb neu primavera de "luju"!!!!

Gran jornada i millor companyia! per unes vall i colls que mai havia recorregut i que em faran agafar el mapa per saber com es diuen. El plaer de la descoberta, l'assaig-error, menjar un entrepà en un lloc inhòspit, sentir el vent, el fred i pendre decisions. Es pot escriure i llegir molt però notar-ho a la pell no té preu.

Com diuen aquells :"els dies bons, gairebé som invencibles".

Montserrat. La mòmia. Via Pirenaica

2011-10-25T22:41:00.001-07:00

Una altra agradable jornada montserratina. Avui hem conegut els "Xapaoutot" una colla d'escaladors del Maresme amb els que apart d'escalar hem practicat la part més social de l'escalada...el bar, i que n'és de ben parit això!!

La via ens ha agradat molt, mantinguda i amb ambient, de les que deixen bon regust de boca i ganes d'entrenar més per poder-nos enfilar un altre dia a alguna de les seves il.lustres veïnes: Santacana, Haus-Estrems o Brown Sugar. Ara ja sabem on són, només falta entrenar una mica més els gadjeto-broços i el gadjeto-coco i amunt!!

Més info i explicació més detallada al blog de la colla xapaoutot http://llembresku.blogspot.com/2011/10/via-pirinaic-la-momia.html

Pedraforca Cara Nord. Via Directa Anglada-Guillamón al Calderer

2011-10-25T03:17:00.001-07:00

I seguim col.leccionant clàssiques!

Aprofitant que "l'Estado Español" ens dóna un dia de festa per celebrar el dia de la "raza" i perquè poguem veure per la tele la desfilada del seu exèrcit i la cabra de la legión, ens n'anem a la nord del Pedra. Allà segur que no hi trobarem cap vestigi d'aquest cerimonial ranci...

El Pedraforca, juntament amb Montserrat han estat objectius històrics i les grans escoles dels escaladors catalans. La nord del Pedra destila alpinisme, una muralla de 600 metres de calcari on hi podem trobar des de grans clàssiques, fins a vies més modernes i acrobàtiques, totes elles en un escenari grandiós i sever.

La Anglada-Guillamon afronta d'una manera gairebé rectilínia el pany central de la paret des de la base de la piràmide fins al cim del Calderer. La dificultat es troba en els 5 primers llargs (en lliure fins a 6c (o A1) a la fissura de dits del 2n llarg), la resta busca el terreny més lògic fins al cim. És possible sortir pel collet de la Cova (pintades blanques) però li resta l'atractiu del cim.

En fi una activitat que ens omplirà una bona jornada i deixarà clar els "pebrots" que gastaven aquest parell de pioners!

Material: 15 cintes, estreps, camalots fins al 3, semàfor aliens, tascons i bagues

Dificultat: 6c (obl. V+/A1)

Horari: 1h aproximació, 5-7 via fins al cim, 1h descens

Montserrat. Paret de Diables. Via Sànchez-Martínez

2011-10-25T02:17:00.000-07:00

La cara nord de Montserrat crida l'atenció a qualsevol que s'hi acosti per la carretera que baixa de Manresa. Siguin escaladors o no, no deixa indiferent la perspectiva d'aquestes parets que cauen a plom amb una verticalitat imponent.

Molta història continguda en tant poca superfície...noms mítics d'una serralada màgica: Cavall Bernat, Paret de l'Aeri, Patriarques i l'objectiu d'avui, la Paret dels Diables.

La Sànchez és una d'aquelles vies que s'han de fer algun dia o altre. Oberta fa uns 40 anys per en Josep Sànchez i en Cesar Martínez és una de les clàssiques de la paret. Progressar per les seves xemeneies i flanquejar per sota dels impressionants sostres ens donarà una lliçó de saber fer dels aperturistes que 40 anys enrera van encertar amb aquest itinerari.

Si a tota la història, li sumes poder fer l'activitat amb una bona companyia el resultat és un dia completament rodó, dels que es recorden durant temps.

I com que una imatge val més que mil paraules, aquí unes fotos.

Tornem-hi i GRÀCIES !!

2011-10-24T04:18:00.001-07:00

Miro enrera i penso el perquè de tot aquests silenci al "blog".

Perquè´s, pors i nous projectes que s'han barrejat de manera que els uns feien ombra als altres, i a vegades, han creat unes boires artificials que m’han fet perdre el rastre del camí.Han estat temps complicats que les persones més properes han viscut també i a les que els dono les gràcies pel seu suport. No hi ha millor analgèsic que una bona conversa!
Us ho recomano.Parlant d'amics...també hi tingut l'oportunitat de conèixer el sentit d'aquesta paraula moltes vegades mal utilitzada. Actualitzar l'agenda de tant en tant també és un bon exercici, perquè quan les coses van vent a favor és molt fàcil posar-se "a roda", però quan tot es torça és quan realment la paraula "amic" pren tot el seu significat i descobreixes qui realment es mereix aquest calificatiu. Gràcies també als que m’heu fet adonar que no val la pena que no ocupeu ni un byte de la memòria del meu telèfon.

Però bé, amb esforç, constància i una bona dosi de “pebrots” la situació ha canviat. Les boires ja són un reducte d’un passat embolicat i tèrbol, per desgràcia encara massa proper, però en vies d’extinció.

Així que, senyores i senyors, amics i amigues, coneguts i saludats...la festa continua!

GRÀCIES A TOTS!!!!

Hora de treure la pols (07-09-2009)

2009-09-07T13:44:00.000-07:00

Molts dies han passat des de l'últim dia que vaig escriure al blog. Tants que per entrar de nou he hagut de recuperar la contrasenya.

A partir d'avui ja tornem a tenir a internet en condicions i espero poder anar a actualitzant més sovint el blog i recuperar les vostres visites.

Tornem-hi...the show must go on!!!

Amb la Pierra al sac!

2009-03-19T03:24:00.000-07:00

La setmana passada, del 12 al 15 de març es va disputar als Alps francesos (Beaufortain) la prova més mítica del calendari mundial d'esqui de muntanya....la PIERRA MENTA. Quatre etapes i gairebé 10.000 metres de desnivell.

Dimecres 11 de març

Després de sortir 2 hores tard esperant l'home del carbono enfilem autopista amunt cap a Areches, per suposat arribem quan el breafing ja s'ha acabat, just a temps perquè ens donin el dorsal, xip i ens diguin on anem a dormir...cap a Le Chornais falta gent!! Allí ja hi havia la resta dels catalans, sopar i comentar una mica com seria la primera etapa. La gent està molt forta i amb ganes que comenci el show!!

Dijous 12 de març

A les 5 del matí de peus a terra, mig adormits encara baixem a esmorzar alguina cosa abans de posar-nos el "traje" de feina, uff quins nervis gairebé no tinc gana per menjar res, tinc moltes ganes que donin la sortida i només preocupar-me de respirar. La hora i els nervis fan que la gent no xerri massa.

És la nostra primera Pierra i se'ns nota la pinta de novatos, a mesura que passin els dies ja n'anirem aprenent. Avui ens esperen els primers 2350 metres de desnivel.

Sortida puntual a les 7 del matí, la penya surt a fondo...eiiiiiii que la cursa dura quatre dies!!!! res, a fotre-li! Sense haver-ho parlat ens agrupem 3 equips catalans a la segona pujada (Frexi-Gerard, Garrets-Axel i Pierre-Ru) mantenim un bon ritme i estem ben situats, però després de la pujada vé la baixada, i la segona la recordarem sempre...el dynastar Pierra Menta es va trencar per la meitat!!!!! no m'ho podia creure, la Pierra havia durat una hora...quina ràbia i impotència...no pot ser, no pot ser!!! Ens creuem la mirada amb en Pere...no ens diem res. Sempre havíem pensat que si havíem d'abandonar seria perquè ens lesionessim però perquè es petés un esqui????? és que era nou!!!

Hem de continuar en cursa com sigui! anem baixant, jo amb l'esqui trencat i en Pere em va esperant. Com que l'esqui encara s'aguanta per la sola i el canto posem la pell i amb una mica de cinta americana lliguem la sonda com una fèrula així queda una mica rígid i puc fer voltes maria. El següent descens amb la sonda i la pell posada és un espectacle, tinc els quadríceps que treuen foc i encara queden dues pujades més...això serà llarg, penso!

Per sort ens trobem a un vasc que ens salvarà la Pierra, s'ofereix per deixar-nos un esqui i continuar (en teoria això ens pot penalitzar, però ens importa 2 pitus, el que volem és continuar en cursa...en aquell moment ja ens havia adelantat tothom!!). Ens deixa l'esqui i bota, és 2 talles més petita i apreta que dóna gust, estic tant fos que ja no m'importa, me la calço i a continuar. Una estona més tard el dolor és insoportable, el peu ja no el noto i la punxada de dolor m'arriba al genoll, en Pere ha tret la goma i m'estira i els últims 100m ens cambiem la bota...el que vam passar en aquella etapa només ho sabem nosaltres dos. Pere ets un tio collonut!! Arribem al penúltim canvi, nomé s 300m de desnivell, la última pujada!! es senten els crits, les esquetlles i veiem les senyeres...allà hi haurà la Glòria i la Montserrat!!! A les últimes zetes ens emocionem...La Glòria, la Montserrat, l'Anna i el Feliu estan allà, ens animen, la gent crida, ens fa la onada...sabem que només queda una baixada i arribem...hem acabat la etapa, seguim en cursa...Pierramenta aqui estem!!!!!!

Divendres 13 de març

La etapa més llarga, 2800 metres i 33kms de recorregut, una marató de colls, pujades i descensos pel bosc. Avui acuso el cansament d'ahir, a la sortida m'encanto i perdem la posició al entrar al bosc i ens retrasem, es forma un tap i per recuperar comencem a tibar fort, això em passa factura i a mitja etapa hem de treure la goma, en Pere que està més fort que el vinagre, acabarà la etapa amb complex de telearrastre. A l'últim descens ens espera un "regal" de l'organització, una baixada per dins del bosc amb unes banyeres per portar-hi el sabó i la tovallola!!! molt guapa, però quan ja portes gairebé 3000m a les cames, la gràcia se la podrien posar al ...

Tarda de relax, massatge i descobriment d'un bar d'Areches que fan unes crepes de nutella que estan de vici, ens saltem fins i tot el breafing!!!

Dissabte 14 de març

La etapa reina, el dia de "l'espectador", la Grand Mont. Aquest dia s'acumulen unes 3000 persones dalt del cim per animar als corredors al pur estil del Tourmalet del tour de França. Aquest any pel risc d'allaus no s'arribava fins al cim ni es feia la seva clàssica aresta, però entre el coll i l'avantcim la gentada era impressionant. Es fa un passadís per on passen els corredors...és inexplicable, s'ha de viure, embogeixes i la gent embogeix amb els corredors. Com no allà hi havia la Glòria, la Montserrat i la Gemma juntament amb 2997 persones més, estelades, inkurriñes, italians, francesos...no me'n vaig poder estar, em vaig parar i aixecar els braços cridant i el públic cridava amb nosaltres...orgàsmic!!

També repetim l´última baixada del dia abans i tmbé repetim crepe al bar d'areches. Passem d'anar al breafing i resulta que ens van cridar per pujar al podi, ens vanm donar el premi a la combativitat per ser l'equip que més posicions havíem remuntat de l'etapa...i nosaltres foten-nos un crepe...som així de ben parits!! sort que els de la Pobla ens van recollir el premi, merci!!

Diumenge 15 de març

La traca final, avui la etapa més "curta" només 1800m, i la Pierra ja està al sac. Sortim bé i ens coloquem en una bona posició que ja mantindrem durant tota l'etapa, baixada "matojera" per dins el bosc per no perdre el costum i arribada. C'est fini!!!!! ho hem aconseguit! allà hi ha la Glòria, Montserrat i Gemma, que incondicionals han estat al peu del canó els 4 dies, moltes gràcies!!!! ens abracem, fem fotos...La Pierra és la Pierra...una paraula, infinites emocions.

Deixant les pells a Certascan (01-03-2009)

2009-03-03T08:50:00.001-08:00

I mai millor dit, avui ha estat el dia de les pells. La nevada de la nit anterior a la cursa ha deixat uns centímetres de neu nova que ha fet desaparèixer les traces marcades per la organització el dia abans, la neu freda s'escola entre la pell i l'esqui, i al cap d'uns canvis...zas la pell queda estesa a la neu.

Pleta del Prat, diumenge a les 8:30, tret de sortida i comença la cursa amb un itinerari en que al final es va retallar la pujada al cim del Ventolau (es va fer el coll) per la mala visibilitat. En total uns 1700m de desnivell passant pel Pic de Coma del Forn i Campirme. Agafem un ritme guapo i el mantenim fins al final de la primera pujada (860m) on arribem 6ns, la cosa pinta bé.

Un tram de descens amb pells, aqui tot despistat em pareixo una nata i em salta una pell...aqui comença el rosari de posar treure, la neu humida deixa les pells xopes de seguida i acabem els recanvis, en Pere acaba fent els últims metres de la última pujada amb els esquis a l'esquena i enfontsant-se fins als genolls, passen 3 equips més, ja anem 15ns. A tranques i barranques mantenim la posició fins a l'arribada, amb una tanca de la bota sortida. Quin desastre!

Apart dels problemes tècnics, ens notem bé i motivats a tope per la Pierra!!

Aquest any sí...PIERRAMENTA!!!

2009-02-18T02:38:00.000-08:00

Quantes coses es poden dir en una carta, però de les poques que he rebut últimament cap m'ha fet tremolar les cames com la que vam rebre ahir.

La confirmació que ens havien acceptat a la Pierramenta 2009, la cursa de les curses d'esqui de muntanya, per aquells que no sigueu del mundillo és com per un ciclista poder córrer el Tour, jugar la Champions per un futbolista o a l'All Star de l'NBA per un jugador de bàsquet. En resum, és la hòstia amb vinagre!

4 dies de competició, 10.000 metres de desnivell positiu, el públic fanàtic que es lleva a les 5 del matí per veure passar els corredors, una vall volcada per una cursa...la grande course, un ambient i un escenari que ha convertit aquesta cursa en una llegenda que per si encara fos poc, aquest any és Copa del Món de llarga distància. Buff, només de pensar-hi em tremolen les cames.

Només 160 equips, els escollits per l'organització podran assistir-hi i aquest any nosaltres en serem un (Pierre-Ru). Hi haurà els millors, la crem de la crem de l'esqui de muntanya, només queden 23 dies per viure aquest somni i fer-lo realitat.

Que comenci el compte enrera, anem a jugar amb els nens grans!

Pedró dels 4 batlles...per fi!

2009-02-16T00:36:00.000-08:00

Ja era hora...mira que havia pujat vegades al Port però mai havia fet el padró. Que si boira, que avui anem a fer pista, total que aquest em faltava i per fi avui l'he tatxat. Hem pujat amb en Pere a estirar les cames, des de l'Estivella fins a fer el café a Tuixen (llàstima que cap dels 2 portava calers, je je) i tornar.

Hem fet el Pedró i la Tossa Pelada, impressionant les zones per dins del bosc, neu pols a dojo, i a les parts altes el vent s'ha emportat molta neu i ha quedat la neu vella a la vista.

A la tarda sessió de bricolatge...je je, aguantarà l'invent??

I aprofitant que hem passat el cap de setmana a "l'h0stal" de Solsona, diumenge tatxem el Vulturó i l'Estivella.

Apa, ja sabeu què he fet el cap de setmana xafarders, que moltes visites però ningú deixa cap comentari...marujos!

Copa del món a Andorra (08-02-2009)

2009-02-09T12:35:00.001-08:00

Un any més la copa del món torna a Andorra, l'any passat per equips i aquest 2009 individual. Com sempre a Andorra gran desplegament de mitjans i de voluntaris per organitzar una cursa on els elements ho van posar tant difícil com van poder.

Dissabte 7 de febrer.

Arribem pels pèls al breafing, no hi cap ni una agulla i fa una calor que asfixia, recollim els dorsals i "ràdio macuto" sobre l'itinerari. La meteo marca vent a primera hora i que s'anirà aclarint, queda clar que el recorregut original no es podrà fer, el risc d'allaus està molt alt, fins i tot, i coneixent al personal, l'organització recomana que no es vagi a dormir amb les furgos a Arcalís pel risc d'allaus...glups!

Un plat de pasta i una pizza, a dormir i demà al matí ja en parlarem.

Diumenge 8 de febrer.

Al matí neva dèbilment a Andorra la Vella, on hem dormit, esmorzar i cap a Arcalís a veure com està el pati. A Sorteny ja hi ha cua de cotxes a la carretera perquè només ens deixen passar en grups de 50 cotxes. Això fa que la sortida es retrassi una hora entre que arriben tots els corredors, breafing i control d'Arva i xip.

El recorregut serà per dins de les pistes fent bucles, amb 5 pujades i baixades i 1500m de desnivell. Sota un fort vent i ja morts de fred d'esperar la sortida engeguem a un ritme infernal i de seguida veig que avui no serà un gran dia, la manxa no funciona i em vaig quedant enrera, em ratllo una mica però qui no abandona ningú si no passa res més greu...Intentant retallar a la baixada em salta una talonera i em foto la gran nata, el que faltava perquè el "rallasso" fos ja majúscul, ara l'objectiu era tan sols entrar entre els 100 primers. A en Pere que havia sortit com un cohet feia estona que no li veia ni l'estela i en aquestes m'atrapa en Saül i em dóna ànims (merci tiu!). Renego i tusso, i així van passant els canvis i les pujades fins arribar a la meta. Allà ja hi ha en Pere que quasi ja ha paït el dinar(Va fer el 62è amb 1h37m).Aal final el 92è (1h48m), he assolit "l'objectiu" de quedar entre els 100 primers, je je. Ja hi haurà dies millors...

I també felicitar a la Glòria per la lliço de valentia que ens va donar a tots, després de caure i gairebé partir-se el llavi, amb el nas sangrant va continuar en cursa fins que va haver de plegar perquè les pells no li enganxaven quan només li faltava completar la meitat de l'última pujada. Enhorabona, ànims i endavant!!!

Agraïr també la feina dels voluntaris i controls que van aguantar estoicament les ràfegues de vent durant més de dues hores, a les persones que van pujar a animar tot i les condicions meteorològiques adverses. I particularment també a la Gemma que es va calçar els esquis per animar-nos a la meitat del recorregut.

Un bon dinar per agafar forces i sorteig de material...2 entrades a Caldea i una motxilla Salomon! yujuuuuuuu

Traça Muga (25-1-09)

2009-01-25T12:19:00.000-08:00

Avui s'ha fet la Traça Muga, la primera cursa per equips de la Copa Catalana 2009, la organització s'ha currat un recorregut olt variat, amb zones planes per dins del bosc, amb trams més alpins com una canal que s'havia de fer amb grampons i on s'ha instalat una corda fixa i un últim descens per una canal força tiesa.

Després del temporal d'ahir els de la organització s'ha posat a treballar molt d'hora al matíu per marcar altre cop el recorregut que ahir el vent es va emportar perquè avui a les 10:30 comencés aquesta cursa on hi havia inscrits uns 80 equips i que coincidia amb una cursa de copa d'Europa de raquetes de neu.

Sortida en massa i la caiguda d'un corredor que per poc no engaxa a en Pere que és com un gat i l'ha esquivat sense ni tocar-lo, comencem a manxar i portem un bon ritme i adelantem algun corredor abans d'arribar al canvi de grampons. Ufff, aqui una mica d'aire mentre ens els posem, que dura poc i canal amunt, aqui la calor apreta i comencem a suar-la fins dalt al Pic de la Barra. Canvi de pells i cagant llets avall, anem bé i estem molt motivats, una pala una mica guarra amb neu dura i trams ventada, és igual anem encegats! Canvi de pells, anem xuscats, sortim tres equips gairebé junt i no ens separem ja fins l'últim descens que serà definitiu.

Hòstia santa quina canal més guapa, i que tiesa, sortint del canvi saltem una mica de cornisa i avall no podem perdre temps. Al primer giro noto una reacció rara de l'esqui...merda ha passat algo...collooooooonns la tanca de la bota no havia quedat ben tancada i ha saltat. Em cago amb tot i com puc la torno a bloquejar i baixo deixant anar pestes de la tanca dels nassos, amb la tonteria els dos equips que portem davant ja han fet un bon tros de descens!!! Al peu de la canal, la Gemma i la Glòria, unes infatigables incondicionals ens animen i ens fan fotos (moltes gràcies!!!).

Arribem a la meta 12ns, estem molt contents i animats a seguir endavant...endavant les atxes!!!

Propera cita...Fontblanca

Crononiu i Coma d'Or (17 i 18 gener 2009)

2009-01-21T06:45:00.000-08:00

Dissabte es va fer a la Molina la IV Crononiu, una cronoescalada d'esqui de muntanya amb sortida de l'estació inferior del Telecabina d'Alp 2500 fins quasibé el cim del Puigllançada, en total uns 750 metres de desnivell, que el primer classificat, l'Agustí Roc va fer en poc menys de 41 minuts.

La sortida era molt plana on s'havia de lliscar molt bé per entrar després en un tram de bosc en una bona posició, com sempre la sortida va ser a "muerte" i gas a fondo...Tenia una bona posició de sortida però un dia que decideixo no sortir fonent els ploms em vaig equivocar ja que no coneixia el circuit i el tram de bosc era molt estret i costava adelantar. Aqui em vaig trobar en Pierre que tenia problemes amb les pells.

Dalt el telecadira de Cap de Comella hi havia la Montx i la Gemma animant i fent fotos, jo com que sóc un soso no els vaig dir ni piu, anava molt concentrat.

Un tros més per dins les pistes, i última apretada per avançar un rival quasi a l'sprint. Per fi l'arribada, gust a lactat i olor de té calent. Xerrameca amb els companys i cap avall! A menjar una mica i a animar als participants de les curses de relleus. Al final 30è classificat amb un temps de 48:44m i amb les millors sensacions que he tingut mai en una crono...que durin que la setmana que vé comença la Copa Catalana!

Ahhhhhhh i sorteig de material!! em van tocar unes malles windstopper Sportful!

Diumenge

Després d'un bon sopar al Refu de la Laura i el Marçal, anem a dormir al Coll de Puymorens. Objectiu el Coma d'Or.

La coma d'en Garcia està molt bé de neu, un cop passat la Portella està força ventat i en algun tram surten ja algunes clapes d'herba, però que es poden evitar fàcilment. Fa un dia de nassos amb sol i una mica de vent que només es torna més fort just sota el cim.

Un cop dalt, foto de rigor, un mos i ràpid avall que l'aire és gelat!. De tornada aprofitem per fer el cim de la Tossa Rodona i practicar uns canvis de pells.

Cervesetes, un bon dinar i tertúlia dins la furgo abans de tornar cap a casa, tot i que no ens costaria gaire quedar-nos uns quants dies més per allà dalt...

Nocturna al Matagalls (15-01-09)

2009-01-16T11:08:00.001-08:00

Sortida a escampar la boira al Matagalls, ara que tenim neu al costat de casa s'ha d'aprofitar i contemplar un paisatge diferent, el de les ciutats i pobles iluminats...realment també és maco.

Sortim a les 20:30 de Collformic i de seguida ens posem els esquis a la pista que duu a Sant Segimón, i ja no ens els treiem fins dalt al cim. El tros de les "falgueres" abans del Pla de la Barraca és el que comença a estar més just de neu i baixant el fem a peu, però són uns 5 minuts. La resta està dura i trepitjada, però en algunes raconades obagues encara s'amaga algun bocí de neu pols per encadenar uns quants giros.

Ens ho hem passat la mar de bé i hem rigut una estona que és el que es tracta. Avui erem la Glòria, en Lapeira, l'Edu en Roger Vila i jo. El proper dia ens hi portarem el sopar!

Serra Cavallera (11-1-09)

2009-01-14T12:36:00.001-08:00

Una altra bona nevada deixa el pirineu oriental ben blanc a cotes baixes, és moment d'aprofitar per fer aquells cims de "col.lecció" que poques vegades a la temporada es troben en condicions. Avui hem anat amb la Glòria cap a la Serra Cavallera i n'hem fet 3 dels seus cims, el Puigestela, el Coma d'Olla i el Taga.

Sortint des de la mateixa plaça de Pardines amb els esquis a l'esquena anem caminant per la pista de Santa Magdalena, hi ha encara neu i gel a la pista però alguns cotxes passen posant cadenes...quina mandra, total per caminar encara no mitja horeta.

Un cop a Sta Magdalena esquis als peus, hi ha més neu que la setmana passada que vam venir amb en Lapeira! Enfilem cap a la Portella d'Ogassa i abans d'arribar-hi ja ens comencen a tocar les dents a terra només de pensar en el descens, va parir quin paquet que hi ha...i tot per estrenar!! Ens ho haurem de partir amb "l'exèrcit" de raquetistes i pellofes que pugen darrera nostre...

Per sort la majoria van cap al Taga, i un cop enfilem el llom del Coma d'Olla i Puigestela estem gairebé sols, fem els dos cims sense ningú al voltant i ens marquem un descens per dins del bosc memorable amb neu fins als genolls.

Altre cop a la Portella, posar pells i agafar tanda per fer la foto a la creu del Taga! je je. Sort que el llom és gran i n'hi ha per tothom, però costa trobar algun raconet de baixada que no estigui trepitjat. D'aqui fins a Sta Magdalena disfrutem d'aquesta neu...després de dos anys molt molt fluixos aquest estem traient el ventre de pena.

Vacances de Nadal

2009-01-05T09:25:00.000-08:00

Els dies de festa s'han d'aporfitar que van escasos (per alguns...). Hem agafat les furgos i els esquis i ens hem esat uns quants dies per la Cerdanya, Arieja i Ripollès...fins gairebé acabar els turrons!

Resumint una mica el que hem fet ha estat:

Marxem de casa el 27 a la nit per anar a dormir a l'esplanada de Cap de Rec, la previsió és de mal temps però alguna cosa o altre farem. L'endemà es lleva enboirat però no neva, entre dubtes de si fem esqui de fons o de muntanya ens acabem de decidir per fer pells i enfilem direcció la Tossa Plana. Anem pujant entre boires i alguna clariana fins que a dalt del cim ds'obre un moment del tot i podem veure la panoràmica. La neu, una mica de tot, crosta, dura i trams de neu pols, a la zona baixa del bosc...campi qui pugui.

Dia 29, hem dormit al coll de Puymorens i ens llevem dins del "palomo" (boira, vent i neu). Avui ens visita en Gabi i passem les hores xerrant i descobrint un nou passatemps per la furgo...el MONOPOLI!! A quarts d'1, veiem una parella que surten amunt, fa mandra però si ells pugen nosaltres també, amb en Gabi agafem els trastos i cap al Pic de la Mina! Fem cim i la baixada...a les palpentes, no hi veiem més enllà de les espàtules, per precaució havíem agafat el GPS i ens ha anat molt bé.

Dia 30, Pic de la Coma del Forn, la intenció era fer el Roc Melé, però fot un vent que pela i al llom final no t'aguantes dret. Avui palmo, el costipat em deixa fora de joc 100metres sota el cim, em foto de fred i decideixo tirar avall a mocar-me, je je!

Dia 31, Puigmal per Err, la millor esquiada de la temporada, obrint traça de pujada pel Coll del Llo i neu pols de dalt a baix, com si fossim al Canadà!! Ja a les furgos, crispetes i cerveses per celebrar-ho! I unes compres pel sopar a Puigcerdà que en Joan ens deixa anar a casa seu a Fustanyà.

Dia 1, any nou+bon temps= agafem el cremallera i cap a Núria, pugem fins a noucreus amb condicions com el dia abans, sols, sense traça i neu pols...tota per nosaltres!!!!

Dia 2. Hem de descansar, tornem cap a Vic...connexió a internet i ja l'hem cagat! esquidemuntanya.com El matagalls es pot fer amb esquis! ens falta temps per anar-hi. Pensant que només podríem pujar i la baixada ens la menjariem caminant ens sorprenem i fem una baixada a "muerte" fins a l'inici de la neu. Estic al límit de la bogeria, no m'ho crec, si aquesta és la conseqüència de l'escalfament global...que visqui el CANVI CLIMÀTIC!.

Dia 3. En vistes que aquest any es pot fer tot, li fotem gas al Taga. Pugem amb en Lapeira i des de Pardines cap amunt, baixem per dins del bosc per neu pols fins a l'abeurador, i d'aqui fins al cotxe fem "trial" entre les trinxeres que han deixat un exèrcit de raquetistes.

En fi, bones activitats, bons moment i sobretot molt bona companyia. Que no falti aquest 2009!!!

St Esteve nevat a Tavertet

2009-01-05T09:13:00.000-08:00

El temporal de llevant ens sorpren a Tavertet, ha començat a nevar al migdia i al llarg de la tarda la cosa s'ha anat animant fins que quan es fa fosc hi ha gairebé 20 cms de neu al carrer. A dins al costat de la llar de foc fa una mica de mandra de sortir a donar una volta.

Quan ja dubtàvem si posar una peli, apareix la veïna dient que uns parents que havien pujat a dinar s'han quedat tirats a la carretera a uns 4 kms del poble i que no porten cadenes...l'excusa ideal per treure els esquis i les pells a passejar! Tot preparant material el meu germà i un amic ens diuen que ells baixen amb el Niva per si poden treure el cotxe i ajudar-los.

Quina passada, fent giros pel mig de la carretera! encara neva i es va acumulant més neu! tornant trobem en "Vinu" amb els esquis de pista fent "sèries" carretera amunt i avall.

Continuem el passeig per dins el poble com si fossim al bell mig dels Alps.

Llàstima que l'endemà va començar a ploure i la neu es va anar fonent.

100 anys d'esqui a Vall de Núria (21-12-2008)

2008-12-21T11:38:00.000-08:00

Aquesta setmana a Vall de Núria s'ha celebrat la setmana de la neu dins dels actes de conmemoració del centenari de l'esqui a Catalunya. Una bona excusa per pujar a fer alguna cosa per allà, cremallera i forfait 13€!!. El pla estava clar, una estona de pells primer, i després unes baixades per les pistes per amortitzar-ho tot.

Arribem a les 10, hi ha força neu i venta fort, les cares sud es veuen molt carregades. Decidim pujar cap al Puigmal per la Coma de l'Embut que queda una mica més arrecerat, almenys el primer tros. L'embut està de conya amb neu pols que baixant ens ho fa passar molt bé. Només la pala final està ventada i cal anar amb compte amb la neu dura.

El vent força incordiant a dalt el cim, les ràfagues ens tomben i ni fotos fem, pells fora i avall que els cristalls de neu que aixeca al vent es claven a la cara i fan mal!.

El descens per dins de la coma està tremendo i arribem al Santuari amb ganes de fer més baixades...avui cap problema!!! tenim el forfait pagat!!! Un mos d'entrepà de truita i cap al telecadira, amunt i avall fins que han tancat. Hi ha poquetes pistes però estaven molt bé de neu i amb poca gent.

Es podrien enrollar una mica els de FGC i abaixar el preu del cremallera, la Olla de Núria té racons molt guapos per fer esqui de muntanya!

Entreno Puigllançada-Tossa d'Alp (20-12-2008)

2008-12-21T11:31:00.001-08:00

Quina mandra..avui que pensava que faria sol, resulta que està tapat i fot vent!! Res, ja estic aquí dalt i s'ha d'aprofitar el viatge.

Sortint des del Pla d'Anyella, he fet un circuit cap al Puigllançada, Coll de Pal, Tossa d'Alp i tornar. En total 3h40m i 2000m de desnivell positiu.

En principi anava sol, però com que ningú entrena, m'he trobat en Paco i en Ferran que venien de la Tossa i hem fet un tros plegats.

No hi ha fotos, la càmara...a sobre la taula de casa sense passar fred.

Un dia de festa (17-12-2008)

2008-12-20T00:13:00.001-08:00

Fer un dia de festa entre setmana sempre es posa bé, i com que encara me'n quedava un abans d'acabar l'any l'he decidit "gastar" fent un dia d'esqui alpí.

Quedem a Solsona amb en Pere, en Segi i en Joan Marc i després del café de rigor pugem ja cap al Port del Comte. Quina diferència amb algun diumenge que havíem pujat a fer pells...menys gent, i la que hi ha molt més simpàtica.

Amortitzada bestial de forfait fins que ens han tancat tots els remuntadors, una neu de conya i neu pols enmig del bosc. Un dia molt guapo, bon temps, bona neu i molt bona companyia.

Neu i rollers a Bellmunt (14-12-2008)

2008-12-15T13:39:00.000-08:00

Després de fer un parell de trucades decidim cambiar de plans i no pujar a fer pells, des d'ahir a la tarda que està nevant i hi ha un bon tou i el temps no fa pinta de voler millorar.

Agafem les bambes i els rollers i cap a estirar les cames a Bellmunt ara que sembla que ha deixat de ploure. Aparquem la furgo i sembla que la pluja es vagi convertint en aigua-neu, la Glòria que és previsora , agafa el paraigua "porsiaca".

Al cap de 10 minuts la pluja ja és neu, i el paisatge es va tornant més blanc a mesura que anem pujant, la tranquilitat que porta la neu només ens la trenca un grup de "pixapins" que s'han escapat de la metropoli per esbafar-se tocant neu...cal cridar tant?? A més, al veure els rollers és com si veiessin un extraterrestre...clar, com que això no surt a la tele no saben què és.

A dalt del Santuari hi ha uns 10 cms de neu, un grup d'excursionistes i un nen fent un ninot de neu. Fem unes quantes fotos, llàstima que la boira no s'acabi d'aixecar per veure la plana. Rollers a la motxilla, bambes i avall que ja hem obert la gana per dinar, tornem a creuar-nos amb el grup de curiosos...i encara continuen cridant!

Sense voler-ho hem acabat trepitjant neu al costat de casa i entrenant una mica Un parell d'horetes, 13kms i 630m de desnivell positiu.

Crono Vallter (12-12-2008)

2008-12-15T12:54:00.001-08:00

El passat divendres dia 12, a 2/4 de 10 del vespre, Vallter2000 va donar el tret de sortida de la temporada d'esqui de muntanya 2008-2009. Tot el "ferro" esmolant les eines, aquest any les ATK sembla que les regalin (i encara no m'he enterat on).

La crono que surt de la part baixa de l'estació seguint la pista del Xalet fins a les Marmotes, un recorregut de 3,5 kms i 500m de desnivell que el Kílian va fer en menys de 22 minuts! rebaixant el seu propi rècord en 30 segons.

La lluna plena, el fred i una mica de vent van acompanyar als gairebé 90 inscrits entre totes les categories. Després de la cremada de carbonilla de rigor, una mica de sopar al restaurant de l'estació, entrega de premis i sorteig de material.

Jo que sóc una mica lentet (per no dir que tinc menys reprís que una vespino), no m'acabo d'acostumar a aquestes curses tan explosives, tot i que cada vegada vaig millorar que en el fons és el que compta, però els "globus" que pillo només me'ls sé jo. I és que qui em manava sortir "a muerte", si és que estava cantat que palmaria, però s'havia de provar...em va faltar un minut i mig.

Bricolatge

2008-12-11T13:07:00.000-08:00

Avui he aprofitat que tocava entreno curt per fer-lo al migdia, aprofitant l'estona que tinc per dinar abans de tornar a la feina, així em toca una mica el sol... i el vent que avui bufava. Que guapo que està el Matagalls enfarinat...seria un punt que hi caigués un bon paquet i s'hi pogués anar a fer pells, com que aquest any neva com feia anys que no ho feia, per demanar que no quedi!

Una horeta de rollers suau per estirar una mica les cames i un menu ràpid al "restaurant" que sinó, arribo tard!I com que al vespre ja tenia tota la feina feta, m'he dedicat a fer de "marujo" i fer un parell de xapusses als pobres esquis, que quan em veuen arribar amb el cofix i la rasqueta ja tremolen. Tapar un forat de les soles i posar una mica de cera a les pells que l'últim dia se'm feien pams. És la típica feina que són 10 minuts però que mai trobes el moment per fer-la.

Foto de l'allau de Port del Compte (2-12-2008)

2008-12-03T08:24:00.003-08:00

Foto: Eduard Plana Bach

Aquesta foto és d'ahir a la zona on hi va haver l'allau el diumenge al matí.

Nosaltres estàvem a la esquerra de la foto, just al collet on hi ha la ombra, menys mal que vam ser previsors i no vam pujar directament per la pala.

Ja ho diu la dita: "Más vale un porsiaca que un penseque"

Ensurt al Port del Compte (30-11-08)

2008-12-01T10:57:00.001-08:00

Avui ens hem ajuntat 8 "pellofes" per fer una sortida-entrenament pel Port del Compte, en Pere i la Gemma (els locals) ens han portat cap a la zona del Padró dels 4 batlles, el cim més alt dels Solsonès (2.383 m).

A mig matí feia encara força rasca i encara hi havia una mica de boira. Enfilem direcció l'Estivella per dins del bosc obrint traça sobre la neu que havia caigut el dia abans, amb el cap ja pensant amb la baixada que ens marcaríem.

Després de l'escalfament de rigor (avui ha durat prou, sembla que n'anem aprenent), s'acaba la conversa i comencem a manxar fort, fem canvis de ritme fins al primer canvi de pells i reagrupament amb la resta.

S'acaba el bosc i ja tots junts encarem les primeres pales que porten cap al Padró, marquem unes bones Z's encadenant unes quantes voltes maria, el dia encara no s'acaba d'aixecar i la boira encara ens envolta, sort que en Pere es coneix bé la zona.

Seguim avançant quan de cop.....pufffffffffff.....meeeeeeeeeeeeeeeeeerda!! s'ha trencat una placa sobre nostre i ens vé al damunt!!!!!!

Allaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaau!!!!

Hòstia hem pillat!

Noto una força que m'empeny avall i em tira a terra...tot passa molt ràpid...estic acollonit.

Un segons després, no masses suposo, estic a terra només m'ha enterrat els esquis. I els altres? m'aixeco depressa, la Dolors està uns metres per sobre meu, té els peus també enterrats però està bé, cridem als altres. En Pere i en Joan baixen estan bé, la Gemma i la Glòria també ens criden, han quedat fora de l'allau i estan bé, en Xavi i en Cesc, també criden, estan bé.

Ha passat molt aprop, ens tremolen a tots les cames i decidim girar cua i tornar ràpid cap a dins del bosc i baixar cap a l'estació d'esqui. És en aquest moment quan ens adonem el que realment hagués pogut passar si hagués passat 10 minuts abans, sort que no teníem ningú darrera.

Una experiència que et fa obrir els ulls i pendre consciència de que s'ha d'anar alerta a tot arreu, encara que sigui en un cim de "vaques", pot passar i cal anar preparats.

Baixem i gaudim d'una neu boníssima els giros surten sols, gaudim, riem, cremem l'adrenalina, fins i tot la boira s'esbaeix i surt el sol com si fos un premi pel que ens havia acabat de passar.

Com que encara tenim ganes d'esquiar decidim pujar fins dalt de la Bòfia, pels boscos que hi ha entre les pistes d'esqui. Això sembla el Canadà diem, je je!!!! La baixada..."tremenda" fent slalom entre els arbres fins a trobar un telecadira, l'agafem i el controlador ens diu que a la propera "haurem d'ensenyar el forfait"...missatge rebut, serà la última baixada i l'aprofitarem al màxim!

Bellmunt (29-11-08)

2008-11-29T05:00:00.000-08:00

Ahir al vespre després de veure la previsió d'en Molina per TV3 me'n vaig anar a dormir amb la idea que ens llevaríem i tot estaria ben blanquet, com que ara neva a 500m Vic s'ha convertit en una ciutat d'alta muntanya :-)

Doncs no, obro la finestra ben il.lusionat i el carrer segueix igual que ahir a la nit, només alguns núvols alts fan acte de presència (cagum seune!). Massa mandra per pujar a fer esqui de muntanya, o sigui que pla B al canto, agafo els rollers i cap a Bellmunt a treure'm les cabòries!

A Sant Pere la cosa comença a canviar, fa vent però de moment no plou, començo a tirar amunt amb el paravent a la motxilla per si comencen a caure gotes. Al cap de mitja hora em començo a adonar que en Molina no anava tan equivocat, ha parat el vent i comença a ruinejar...i dos minuts després ja és pluja amb totes les lletres (2n cagum seune del dia!).

A dalt al santuari queia ja aigua neu, ràpid em poso les bambes i avall abans d'agafar fred, encara haurem pogut fer alguna cosa. En teoria demà ha de fer més bon temps...

Puigmal, 4 mesos després

2008-11-27T12:56:00.000-08:00

Poc menys de 4 mesos separen aquestes dues fotos, fetes al mateix lloc, el cim del Puigmal (2.913m).

Una és de finals de juliol quan per fi vam poder fer el cim (era ja el meu tercer intent). Aquest dia anàvem la Dolors, la Glòria i jo i era la última sortida que feiem abans de marxar a fer la travessa del Pirineu (Transpirinaica).

Vam fer uns 60kms i +1975m desnivell, sortint d'Osséja per la pista asfaltada direcció Coll de Pradelles i després la pista-corriol que segueix la carena vorejant el Puig de Dórria i la Tossa del Pas dels Lladres (telecadira estació d'esqui), a partir d'aqui sender de muntanya fins dalt el cim amb les bicis a l'esquena per fer-nos la foto...quin trio de matats! Però no érem els únics...quin consòl!

Dalt del cim, fotos, pica-pica i tota la pesca, fins i tot els vam "deixar" les bicis a uns excursionistes perquè els hi feia gràcia fer-s'hi una foto...hi ha gent per tot!. Baixant, pel mateix camí, es pot trampejar força tros sobre la bici fins arribar altre cop a dalt de tot de l'estació d'esqui que el camí es torna més bo i avall depressa que la gana apreta!

L'altre és del 9 de novembre...fent el Puigmal amb esquis!!! Cap temporada haviem fet cap sortida tant aviat pel Pirineu i això s'havia d'aprofitar per treure la pols. Avui som la Gemma, en Pere, la Glòria i jo.

El recorregut: des d'Err-Puigmal per aiguaneix, coll del Llo, carena i cim del Puigmal. I per baixar, directe cap a Aiguaneix, amb una neu que es deixava fer...ei, que som a principis de novembre, tampoc podem demanar gaire més, no?

PD: en Pere ja es va encarregar de treure'm la son de les orelles, quina cremada de "carbonilla"!!! Sort que anavem de passeig!

Començo un blog (26-11-2008)

2008-11-26T03:11:00.001-08:00

Hola a tots!

Al final he trobat el moment per començar a posar coses al blog, de moment encara vaig fent proves i potser veureu que hi ha coses que apareixen i desapareixen però la idea és que hi hagi una mica de tot: curses, entrenaments, activitats, viatges... i que tothom que ho vulgui hi pugui dir la seva o compartir informació.

Espero que us agradi i que tots hi col.laboreu una mica!

Salut!